El connector RCA (Radio Corporation of America) és un connector utilitzat per enviar senyals de vídeo o d'àudio.

Es tracta d'un connector circulat de dos contactes; senyal i terra, que s'utilitza amb cables coaxials. Cada senyal utilitza un únic cable i per diferenciar-los s'estableix un codi de colors sobre el mateix connector.

(1) Àudio analògic:
Àudio Esquerre (Blanc)
Àudio Dreta (Vermell)

(2) Vídeo analògic:
Vídeo (Groc)

(3) Vídeo compost:
Àudio Esquerre (Blanc)
Àudio Dreta (Vermell)
Vídeo (Groc)

(4) Vídeo components (YPbPr):
Y (Verd)
Pb (Blau)
Pr (Vermell)

(5) Vídeo components (RGB):
R (Vermell)
G (Verd)
B (Blau)

(6) Àudio Digital:
S/PDIF (Taronja/Daurat)

El CVBS és les sigles amb les que sovint es designa el vídeo compost. La idea d'aquesta definició significa Color, Vídeo, Esborrat i sincronitzat. El cable més utilitzat són els cables ja coneguts coaxials i amb un connector BNC o connector RCA.

El connector BNC és un tipus de connector, de ràpida connexió/desconnexió, incoporando més seguretat al connector utilitzat per cable coaxial. Inicialment dissenyat com una versió en miniatura del Connector Tipus C. BNC és un tipus de connector usat amb cables coaxials com RG-58 i RG-59 en aplicacions de RF que precisaven d'un connector ràpid, apte per a UHF i d'impedància constant al llarg d'un ampli espectre.