La interfície ATA (de l'anglès Advanced Technology Attachment) o PATA, originalment conegut com IDE (Integrated Device Electronics), és un estàndard d'interfície per a la connexió dels dispositius d'emmagatzematge massiu de dades i les unitats òptiques que utilitza l'estàndard derivat d'ATA i l'estàndard ATAPI.

ExpressCard és un estàndard de maquinari que reemplaça a les targetes PCMCIA/PC Card/CardBus, tots dos desenvolupats per la Personal Computer Memory Card International Association. El dispositiu host suporta connectivitat PCI-Express i USB 2.0 en el slot ExpressCard, i cada targeta utilitza la manera de connectivitat que el dissenyador consideri més apropiat per a la tasca. Les targetes poden connectar a l'ordinador encès sense necessitat de Reinicialitzacióiarlo (suporten Hot swap o connexió en calent). És un estàndard obert de la ITU-T i la seva definició pot obtenir-se de la pàgina oficial de ExpressCard. Pot connectar-se a aquest bus, diferents tipus de perifèrics, com targetes Wi-Fi, Bluetooth, targetes de TV, FireWire, etc.

Sistema universal de telecomunicacions mòbils (Universal Mobile Telecommunications System o UMTS) és una de les tecnologies usades pels mòbils de tercera generació, successora de GSM, pel fet que la tecnologia GSM pròpiament dita no podia seguir un camí evolutiu per arribar a brindar serveis considerats de tercera generació. Encara que inicialment estigui pensada per al seu ús en telèfons mòbils, la xarxa UMTS no està limiteuaa aquests dispositius, podent ser utilitzada per uns altres. Quines diferències hi ha entre GSM i UMTS? El sistema GSM funciona per TDMA, és a dir, es divideix el temps en slots ia cada usuari se li assigna un slot, és a dir, un espai de temps pel qual es pot transmetre les dades. Per tant es comparteix cada canal per un nombre determinat d'usuaris. El sistema UMTS és un sistema (WCDMA) accés múltiple per divisió de codi di banda ampla. En aquest sistema no hi ha slots temporals com en GPRS. Tots els usuaris transmeten alhora pel canal, però els senyals de cada usuari estan codificades amb un codi únic de tal manera, que malgrat que podem pensar que es forma un "senyal indesxifrable" en utilitzar les mateixes freqüències a la vegada, no és així, doncs l'estació base és capaç de descodificar i tornar a separar perfectament cadascuna de les comunicacionsrebudes dels diferents usuaris. Això, evidentment, implica un aprofitament molt més alt de la cadena, en no compartir-lo en temps.