Dins de l'àmplia gamma de piles del mercat podem diferenciar dos grans grups, les piles d'un sol ús i les piles recarregables.
Les piles d'un sol ús són aquelles que només permeten un sol ús i que quan s'esgoten no poden ser recarregades. Aquestes piles poden emmagatzemar la seva energia durant anys.

Les bateries recarregables són aquelles que poden ser recarregades un cop esgotades. Aquest tipus van perdent càrrega quan estan emmagatzemadas perdent fins a la seva tercera part de càrrega.

Piles No recarregables:

Les més típiques són les piles cilíndriques, encara que també podem trobar les quadrades o rectangulars, entre les quals trobarem segons la seva composició ja sigui alcalina, salina o liti.

1. Piles cilíndriques:
   • Piles alcalines: Són les més comunes, estan compostes de zinc com a ànode i diòxid de manganès (MnO2) com a càtode. Les més comunés són del tipus AA (LR6), AAA (LR03), AAAA (LR61), C (LR14), D (LR20), N (LR1), A23 (8LR932).
   • Piles salines: Aquest tipus de piles està en desús, són més barates però tenen menys capacitat. Estan compostes de zinc i carboni. Les més comunes: AA (R6), AAA (R03), C (R14), D (R20),, N (R1), per diferenciar-les podem veure que la seva referència manca de la lletra L, per exemple, R6 és salina i LR6 és alcalina.
   • Piles de Liti: Es caracterizan per la seva capacitat de treball, capaços de treballar en temperatures de -30º a 70º i tenen una autodescàrrega molt baixa, fins a 1% en un any.
   Dins d'elles, segons composició podem trobar: Disulfur de Ferro-Liti, Liti-clorur de tionil i Diòxid de Manganès-liti.
2. Piles rectangulars:
   S'utilitzen en sistemes d'il·luminació majoritàriament, el seu voltatge sol superar els 4,5 volts.
   • piles reclars alcalines: Les més comunes, pila de petaca (3LR12), PP3 (6LR61), piles de llanternes (4LR25).
   • Piles rectangulars salines: Les més comunes: PP6 (6F50-2), PP9 (6F100).
   • Piles rectangulars Liti: Les més estan compostes de diòxid de manganès-Liti com clorur de tionil-Liti, amb voltatges de 9 Volts.
Bateries recarregables:

Aquest tipus de bateries poden ser recarregades moltes vegades, la seva preus queo és més gran, però a la llarga l'estalvi és significatiu.

Dins d'aquest tipus podem trobar 3 grans grups.
3. Bateries de NiCd (níquel-cadmi): Aquest tipus de bateries recarregables estan sent substituïdes per nous models com les bateries de liti o la NiMh, de manera que amb el temps cauran en desús.
   El seu efecte memòria juntament amb la seva alta contaminació fan que aquest tipus de bateries deixin d'usar-se. El seu cicle de càrrega és di uns 2000 cicles.
4. Bateries NiMh (níquel-metall hidrur): No tenen tot just efecte memòria. Són capaços es subministrar més càrrega, de manera que duren més, però no estan recomanades per a dispositius que requereixin un ús molt continuat, com pot ser un motor etc. ja que la seva taxa d'auto descàrrega alta. Són ideals per a dispositius tipus comandaments a distància, càmeres, MP3 etc. El seu cicle de càrrega és d'uns 500-1200 cicles.
5. Bateríes de Li-ió (ions de liti): Són les més usades actualment i són presents a la majoria de dispositius quotidians. El la majoria d'aspectes aquest tipus de bateries tenen característiques molt superiors a les NiCd o NiMH, amb una taxa d'auto descàrrega baixa les fan més duradores que les anteriors, però a un cost superior. El seu cicle de càrrega és d'uns 400-1200 cicles.

Podem trobar diferents tipus de bateries,segons voltatge. Les més comuns les podem trobar de 1.2V i 3.7V

Com a últim apunt s'ha de tenir en tant que bateries de liti, Lipo, Life etc. causa de la seva composició s'hauran d'utilitzar carregadors específics.

La electroluminescència es tracta d'un fenomen òptic i elèctric. Aquesta llum emesa és la resposta del material quan entra en contacte amb un pas de corrent elèctric.

L'estructura típica d'un dispositiu electroluminescent OLED (Díode orgànic d'emissió de llum) es basa en una o diverses capes semiconductores orgàniques establertes entre dos elèctrodes.

Els materials orgànics poden ser molècules molt petites o polímers.

Si talléssim en vertical una tira electroluminescent ens trobaríem primer amb l'elèctrode negatiu o càtode, normalment de metall. A continuació ens trobem amb el material luminiscent (1) i seguit de l'elèctrode positiu o ànode (material conductor).Aquest conductor estaria recobert d'una capa protectora transparent (2).La combinació entre electrons i buits en un material, normalment un semiconductor, genera que aquests electrons alliberin la seva energia en forma de fotons. Aquests fotons són la llum (3) projectada i visible.

Les seves particularitats tècniques més importants són:

• Poden il·luminar grans superfícies.
• Il·luminació uniforme.
• Consum molt baix.
• Sense emissió de radiacions.
• Són de mides molt petites o plans.
• Flexibles.
• Poden funcionar tant en interior com exterior.
• És immune a vibracions.
• Existeixen de molts colors.

Les seves aplicacions més usuals són:

• Il·luminació per panells de vehicles o avions.
• Panells de teclats o bresques electrònics.
• Il·luminar fons de displays.
• Rètols, i pòsters o cartells publicitaris.
• Decoració de tot tipus.
• Senyals vials i armilles.