Li mostrem en un vídeo com muntar una alarma per a casa, apartament, oficina, despatx, empresa, llar o per allà on vostè necessiti la tranquil·litat i seguretat que li ofereixen les nostres alarmes.

Quan parlem de la protecció IP (International Protection) fem referència a un estàndard internacional (IEC 60529) que classifica la capacitat de protecció davant agents externs, sòlids o líquids, que té un component o dispositiu electrònic; tires de leds, controladors, mesuradors, càmeres de seguretat, etc.

Aquest estàndard ha estat dissenyat per a classificar d'una manera alfa-numèrica els diferents graus de protecció. La seva nomenclatura comença amb IP seguit de dos valors numèrics.

- Exemple IP68:

El primer valor oscil·la del 0 al 6 i indica la capacitat de protecció del dispositiu davant d'agents sòlids. En aquest cas, protecció fort contra la pols.

El segon valor oscil·la entre el 0 i el 8 i indica la capacitat de protecció del dispositiu davant d'agents líquids. En aquest cas la immersió completa i perllongada en el temps que especifiqui el fabricant.

En resum, podríem dir que quan més gran és el nombre IP més gran és la protecció del dispositiu.

En el següent quadre podem veure les diferents proteccions IP del mercat actual.

IPXX	Primera xifra (IPxx)	Segona xifra (IPxx)
0	Sense protecció.	Sense protecció.
1	Protecció contra l'entrada d’elements de > 50 mm de diàmetre.	Protecció contra el degoteig vertical d'aigua.
2	Protecció contra l'entrada d’elements de > 12,5 mm de diàmetre.	Protecció contra el degoteig inclinat de l’aigua, màxim 15°.
3	Protecció contra l'entrada d’elements de > 2,5 mm de diàmetre.	Protecció contra l'aigua projectada desde qualsevol direcció, màxim 60°.
4	Protecció contra l'entrada d’elements de > 1 mm de diàmetre.	Protecció contra esquitxades d'aigua en qualsevol direcció.
5	L'entrada de pols no pot evitar-se, però la quantitat que penetra permet el correcte funcionament.	Protecció contra dolls d'aigua.
6	Protecció contra la pols (estanca a la pols).	Protecció contra forts dolls d'aigua.
7		Protecció contra la immersió completa a 1 metre durant 30 minuts.
8		Protecció contra la immersió completa i perllongada.

La tecnologia Wifi es tracta d'un mecanisme de comunicació entre dispositius utilitzant la tecnologia sense fils sense necessitat de connectar cables. Aquesta tecnologia permet connectar dispositius com ara ordinadors, portàtils, mòbils etc ... a Internet o comunicar-se entre els propis dispositius.

Les aplicacions poden ser diverses, entre les més comuns es troben els punts d'accés, ideals per donar senyal i compartir una connexió a diversos dispositius. És la configuració típica d'un usuari domèstic.
Repetidor, ideal per repetir un senyal feble i amplificar.

La potència i abast entre els dispositius depèn bàsicament de l'antena i el seu maquinari.

Els senyals wifi treballen sota una normativa estàndard unificada, l'estàndard que en el qual es basa és l'IEE 802.11. Entre elles es troba Els estàndards IEEE 802.11b, IEEE 802.11ge i IEEE 802.11n, que treballen a 11 Mbit/s, 54 Mbit/s i 300 Mbit/s, respectivament.
Es tracta d'un protocol estandarditzat qualsevol dispositiu amb aquesta tecnologia pot connectar-se a un altre amb la mateixa tecnologia, sent així un tipus de connexió universal.

La xarxes Wifi es caracteritzen per la facilitat i comoditat de realitzar connexions en una infraestructura, ja que no cal fer tirades de cable de xarxa.
A més permeten connectar multitud de dispositius a un mateix node.

Dins dels sistemes de detecció podem trobar diferents tipus segons el seu funcionament, entre ells els més comuns:

1. Sensors infrarojos.
2. Sensors de vibració.
3. Sensors foto elèctrics.
4. Sensors d'ultrasons.
5. Sensors acústics.

Cada un dels tipus de sensors utilitzen mètodes de detecció diferents i cada un està recomanat segons situació.

1. Els sensors per infrarrojos, són un dels tipus més usats, gràcies a la seva fiable funcionament i instal·lació, ja que podem trobar aquest tipus de sensors cablejats i sense fil.
   El sensor per infrarojos disposa d'un fototransistor capaç de detectar la radiació electromagnètica infraroja emesa per un cos, aquest tipus de radiació no és visible per l'ull humà. Un canvi de radiació en el seu perímetre activarà el relé i procedirà a enviar una senyal d'alarma.
   Dins d'aquests, hi ha dos models, sensor infrarojos passiu, el qual només disposa d'un fototransistor i els actius, que disposen d'un emissor i un receptor.
2. Els sensors de vibració són utilitzats majoritàriament en sistemes de seguretat, com ara sensors de finestres. alarmes de cotxe etc.
   El seu funcionament es basa en un acceleròmetre, a través d'un sensor piezoelèctric. Aquest tipus de sensordegut el seu material de construcció permet detectar canvis i pressió a l'emetre una càrrega elèctrica.
3. Els sensors foto elèctrics, es tracta dels sensors que utilitzen raigs foto elèctrics, normalment s'utilitza un emissor i un receptor, són utilitzats comunament en sistemes de portes automàtiques, portes d'ascensors, cadenes de producció etc.
4. Els sensors per ultrasons són aquells que emeten un senyal acústicsobre els 30 khz, senyal que no és apreciada per l'ésser humà. Aquest senyal o ona es propaga per l'espai, parets, objectes, portes etc. un cop el senyal s'ha propagat s'activa el sensor i qualsevol canvi farà accionar el sensor.
   També s'utilitzen aquests tipus de sensors en dispositius que requereixin mesurar distàncies i detectar objectes.
5. Sensors acústics, són aquells que poden detectar el senyal emès per qualsevolobjecte i són capaços de detectar les pressions que emeten les ones acústiques, com ara el soroll dels vidres a trencar una finestra.