2.

Es tracta d'un dels models més econòmics de detectors per fotocèl·lula, però en contra és un dels menys recomanats en situacions amb molta humitat o llocs amb molta pols o brutícia. La distància de recepció també es be escurçada a diferència dels de barrera, de manera que no tenen tant abast de detecció. Aquest factor està lligat directament amb el color de l'objecte, ja que la llum emesa ha rebotar sobre el, no tindràel mateix índex de reflexió un objecte de color negre (que absorbeix la llum) a un objecte blanc (que rebota la llum), per tant, objectes de colors clars seran millor detectats amb una fotocèl·lula autoreflexiva.
Aquest tipus de sensors a diferència dels de barrera, el seu emissor i receptor es troben en un únic dispositiu. L'emissor emet la llum sobre l'objecte, en arribar la llum a l'objecte aquesta rebota i és recepcionada pel receptor, que serà l'encarregat d'executar l'acció, com aturar una cinta, sumar una unitat, accionar un mecanisme, etc.
En tractar-se d'un sol dispositiu seva instal·lació es veu minimitzada, ja que només és necessari alimentar un punt, a diferència del de barrera que són dos punts. Són ideals per a instal·lacions on és complicat o no hi ha espai per col·locar el dispositiu receptor.
Aquest tipus de fotocèl·lules les podem dividir en 3 grups,fotocèl·lules autoreflexivas estàndards o sense supressió de fons, fotocèl·lules autoreflexivas amb supressió de fons (BGS, Background Suppression) i fotocèl·lules autoreflexivas de primer pla (FGS, Foreground Suppression)

• Fotocèl·lules autoreflexives o sense supressió de fons (les estàndards) són aquelles que la seva distància de detecció es veu afectada pel color de l'objecte detectat. A conseqüència d'aquest petit inconvenient eshan millorat aquests sensors creant dues variants, amb supressió de fons i amb supressió de primer pla.
• Fotocèl·lules autoreflexives o amb supressió de fons treballen de la mateixa manera que les anteriors, però a més utilitzen diverses triangulacions de la llum per calcular la posició exacta en què es troba l'objecte. Gràcies a aquestes triangulacions el sensor és capaç d'ignorar qualsevol objecte que pugui estar darrere ipueda interferir en la detecció, de manera que no es veuen tan afectats per colors més clars, formes o brillantors de l'objecte.
• Fotocèl·lules autoreflexives amb supressió en primer pla, són aquelles que funcionen igual que les de supressió de fons, però se centra en la superfície del fons, ajustant la zona de detecció a aquesta distància. Bàsicament, el que fa el sensor és centrar-se en el fons i detectarà qualsevol objecte quees situï sobre aquest fons, per exemple, és el sistema utilitzat per a la detecció d'objectes en una cinta transportadora o un altre tipus de superfície.

El sensor de barrera és possiblement un dels sensors més utilitzats a causa de la seva senzillesa d'ús, fàcil instal·lació i el seu fiable funcionament.
El seu funcionament és senzill, l'emissor es col·loca en línia amb el receptor quedant un en front de l'altre. Gràcies a està distribució aspectes externs com la brutícia, pols, humitat afectin en menor mesura a la seva funcionament.
Aquest tipus de sensors de barrera tenen un abast di detecció molt més gran a la resta, cal dir que es tracta d'un emissor i un receptor aquest tipus de sensors no són capaços de detectar colors en objectes com poden fer altres sensors i cal tenir en compte que aquests sensors emeten una llum que és captada per l'emissor, si en traspassar la barrera ho fem amb un objecte transparent o translúcid no serà activat, ja que el feix de llum aconseguirà travessar l'objecte, per tant sol is vàlid per a objectes amb un alt grau d'opacitat.
Aquest tipus de sensors són molt utilitzats en sistemes de seguretat i automatització, per exemple obrir o tancar una barrera o porta, activar una alarma, etc.
En estar enfrontats, l'emissor emet un feix de llum al receptor, si el receptor està rebent el feix de llum estarà en mode espera per actuar. En quan un objecte passi entre l'emissor i el receptor tallant la visió directa

Els sensors fotoelèctrics són aquells sensors que actuen tancant o obrint el circuit depenent de la intensitat de llum que reben.
El sistema es compon d'un sistema emissor encarregat d'emetre la llum i un sistema receptor, encarregat de gestionar la seva funció segons la llum rebuda.
Podem trobar diversos tipus de sensors fotoelèctrics encara que podem dividir-los en diversos grups més genèrics, fotocèl·lula de barrera (A), Autoreflexivas (B) i de reflexives amb reflector (C).

Es tracta de dos tipus de contactes molt utilitzats en instal·lacions i circuits elèctrics. Distingir la diferència d'aquests dos tipus és molt senzill.

• Un contacte del tipus NO (normalment obert) és aquell que no deixa passar el corrent mentre el mateix o el dispositiu es troben en mode de repòs o d'espera. El contacte més comú de tipus NO és ara els interruptors de casa, que romanen oberts (sense tancarcircuit) fins que no es prem l'interruptor.
• Els contactes tipus NC (normalment tancat) són tot el contrari al contacte NO, aquests deixen passar el corrent mentre estan en espera o en repòs de ser accionats. Un exemple seria la d'un relé tèrmic de protecció d'un motor, el qual roman tancat mentre hi hagi voltatge.

VDC seria l'abreviatura de Volt Direct Current que traduït seria Volts de corrent directe. La idea d'aquest tipus de corrent és unidireccional cap a la càrrega. El corrent directa normalment és produïda per bateries, termoparells, cèl·lules solars i màquines elèctriques d'un tipus dinamo. El corrent directa pot fluir en conductors com filferros, però també pot fluir a través de semiconductors, aïllants ... A la imatge: 1 - Corrent per pulsacions 2 - Corrent continu (DC) 3 - Corrent altern (AC) 4 - Corrent variable