Els sensors de proximitat inductius són utilitzats per a la detecció de materials ferris, s'utilitzen en gran mesura en empreses que necessiten control de presència o absència de materials ferris en un objecte, recompte o posicionament.
Aquest tipus de sensors de proximitat emeten un senyal magnètica feia l'objecte fèrric, calculen la distància detectant la pèrdua de corrent magnètica que és absorbida per l'objecte.
el sensor consta d'una bobina en el seu interior de ferrita, un sensor de nivell, un oscil·lador i el circuit d'acció, la seva funció és senzilla i similar al sensor capacitatiu, el sensor de proximitat magnètic utilitza una bobina per emetre un senyal electromagnètic feia l'objecte metàl·lic, l'oscil·lador s'encarrega de calcular la capacitat que tingui l'objecte de conservar les seves propietats magnètiques, mitjançant el càlcul de pèrdua d'energia il'amplitud d'oscil·lació calcularà la distància i el disparador generarà el senyal que canvia al sensor d'estat a ON i OFF.
A: Bobina
B: Superfície activa
C: Camp magnètic
D: Led indicador

Els sensors de proximitat o de rang s'utilitzen en infinitat d'instal·lacions que requereixin una acció per la distància (D) d'un objecte.
Són utilitzats també en robòtica per controlar el desplaçament segons l'entorn, en instal·lacions motoritzades o domòtica, les aplicacions poden ser moltes i molt diferents.
Existeixen gran varietat de sensors de proximitat, entre ells els més comuns són els interruptors de posició, Sensors capacitius, sensors inductius, sensors fotoelèctrics on es requereix un emissor (E) i un receptor (R), sensors ultrasònics i sensors magnètics.
Cada un d'aquests sensors disposen de la mateixa funció, però cada un d'ells utilitza diferents sistemes per a la detecció, ja sigui per contacte, so, etc.
La seva capacitat de detecció varia segons el tipus de sensor, i poden variar d'mil·límetres a metres. podem ver aquests sensors en sistemes de neteja de sòls automàtics, barreres de seguretat, sensors posteriors d'aparcament per a cotxes, telèfons mòbils, etc.

Es tracta de dos tipus de contactes molt utilitzats en instal·lacions i circuits elèctrics. Distingir la diferència d'aquests dos tipus és molt senzill.

• Un contacte del tipus NO (normalment obert) és aquell que no deixa passar el corrent mentre el mateix o el dispositiu es troben en mode de repòs o d'espera. El contacte més comú de tipus NO és ara els interruptors de casa, que romanen oberts (sense tancarcircuit) fins que no es prem l'interruptor.
• Els contactes tipus NC (normalment tancat) són tot el contrari al contacte NO, aquests deixen passar el corrent mentre estan en espera o en repòs de ser accionats. Un exemple seria la d'un relé tèrmic de protecció d'un motor, el qual roman tancat mentre hi hagi voltatge.

Si parlem d'automatització industrial ens trobarem amb diferents termes relacionats amb el disseny del circuit intern i el tipus de transmissor. PNP i NPN són dos transistors d'unió bipolar o anomenats (BJTs). Aquests transistors que són controlats mitjançant corrent permeten bàsicament l'amplificació de la mateixa a través del circuit. Tots dos PNP i NPN tenen la mateixa funció, proporcionen amplificació de la correntet i/o de commutació. L'única diferència entre ells és la forma en la qual el corrent o energia s'assigna a cadascun dels seus connectors.

• PNP (sinking o Pointing iN Proudly) és un dels tipus de transistors més utilitzats en circuits elèctrics, aquest tipus de transistor es diferencia que rep voltatge positiva en el seu terminal emissor i voltatge negatiu en el seu terminal base. El voltatge positiu a l'emissor permet queel corrent flueixi des de l'emissor al col·lector, ja que hi ha corrent negativa a la base. A mesura que el voltatge baixa des de la base el transistor està encès i condueix a través de l'alimentació en la càrrega de sortida.
• NPN (Sourcing o Not Pointing iN) és un altre transistor, a diferència del PNP és més ràpid en la commutació, ja que treballa amb referència 0V, disposa de menor immunitat al soroll i una menor caiguda de tensió. Aquest tipus de transistor treballa de manera totalment oposada al PNP. El transistor NPN rep voltatge positiu en el terminal del col·lector. Aquest voltatge positiu permet que el corrent flueixi a través del col·lector a l'emissor, en haver suficient voltatge base per encendre el transistor. A mesura que el corrent augmenta a la base, el transistor s'activa cada vegada més fins que es condueix completament des del col·lector a l'emissor i enciende el circuit. Passa el contrari quan el voltatge disminueix de la base, fins que el corrent és tan baixa que el transistor ja no condueix a través del col·lector a l'emissor i s'apaga.

VDC seria l'abreviatura de Volt Direct Current que traduït seria Volts de corrent directe. La idea d'aquest tipus de corrent és unidireccional cap a la càrrega. El corrent directa normalment és produïda per bateries, termoparells, cèl·lules solars i màquines elèctriques d'un tipus dinamo. El corrent directa pot fluir en conductors com filferros, però també pot fluir a través de semiconductors, aïllants ... A la imatge: 1 - Corrent per pulsacions 2 - Corrent continu (DC) 3 - Corrent altern (AC) 4 - Corrent variable